Menorca, mon amour… -”no entiendo su idioma”
Escoltant “I was made for lovin’ you”, de Kiss
(”I was made for lovin’ you, baby / you were made for lovin’ me / and I can’t get enough of you, baby / can you get enough of me?”)
Bon dia nines i ninos (sí, t’ho copio, ninu86
), què tal? Espero que bé, jo més o menys ho estic, tot i que una mica desituat…
Gairebé acabo d’arribar d’un fabulós viatge a Menorca amb sa meva al·loteta, suposo que ha sigut la nostra manera involuntària de celebrar que ja portem un any junts.
La història d’aquest viatge però, no pot explicar-se sense fer un petit flashback…, sabeu que tots dos vam acabar es nostres contractes laborals i que realment vam témer per la possibilitat que el viatge no es pogués realitzar per “falta de liquiditat” i no poder pagar la segona meitat…, finalment, vam poder pagar es viatge, i es dies s’anaven esgotant, apropant-nos cada cop més s’olor a mar i es blau turquesa de ses cales menorquines, i quan ja érem a punt per a preparar ses nostres equipatges, es qui subscriu, va cometre l’insensatessa de torn: massa menjar picant, que va acabar amb mi a l’hospital per una inflamació del sistema intestinal. HORROR!!! Semblava que es déus no volien que poguéssim marxar de viatge. Finalment, tot i que una mica adolorit i a base de medicaments, marxàrem de viatge, i ens embarcàrem a es buc Sorolla i després d’una llarga becaina de vuit hores, arribàrem a es port de Maó [SÍII!!!
], però, definitivament, no seria fàcil arribar a es nostre apartamentet a sa Ciutadella de Menorca (literalment s’altra punta de s’illa on ens va deixar es vaixell…, ens vàrem equivocar de parada de bus, d’apartaments…, però finalment, ARRIBÀREM! I a sa piscina anàrem! xD
En arribar a sa piscina i més encara, en començar a passejar per sa Ciutadella, va començar un romanç amb s’illa, es port, ses edificis, sa gent -per cert, quasi tota molt educada i, sí, catalanoparlants, tant que vam poder viure en català més a Menorca que no pas a Barcelona, sa nostra ciutat-.
Ciutadella, meravellosa, acollidora, romàntica -i més amb sa companyia de que gaudia
- un oasi de bellessa, modernitat i tradició, ciutat i mar, tot alhora -des d’aquí una salutació especial a es xicot que ens va atendre a s’oficina de turisme que ens va atendre amb una eficiència que ens va deixar bocabadats i que va rebre un aplaudiment per part nostra
-
Al dia següent, van començar ses excursions, anàrem a Sa Macarella i Sa Macarelleta, quan diem excursions, volem dir a peu, res de cotxes, que així té més mèrit, i volem dir portar-se unes bones bambes de caminar -o de trekking com diuen es moderns- i aigua, molta aigua. Sa Macarella i Sa Macarelleta eren un objectiu que teníem ambdós, recomanats per ella, i tot i que vaig patir una mica per sa meva integritat física, un cop allà no vam voler marxar: sora fina, blanca, poca, molt poca gent, com a totes les cales i caletes, res de massificacions com a Barcelona i una aigua blau turquessa sense Photoshop, per cert, a Sa Macarelleta, vaig poder practicar nudisme sense cap problema, cosa que aconsello que proveu, no pas per exhibicionisme sino perquè és molt més agradable anar nuu, notes el contacte directe amb tot. Per cert, aquí vam trobar a l’únic individu que no ens va deixar viure en català, un vell segurament franquista que ens va respondre amb un sonor “no entiendo su idioma”, cosa a la que jo li vaig rewspondre: “ni yo el suyo tampoco, viva Catalunya libre!” xD
Dijous, varem visitar Cales Coves, que com es seu nom indica, són unes cales i unes coves :P, més platges idíl·liques, més camins de cavalls per a arribar a unes coves amb pinta d’haver sigut habitades a la prehistòria i d’haver-s’hi fet un botellón la setmana passada.I vem tornar caminant com a campions, atravessant Sant Climent, en festes, per a agafar es bus cap a Maó i d’allà, un altre, com tots es dies, cap a Ciutadella.
Divendres, vam visitar s’albufera d’es Grau, un parc natural amb una albufera, molts camins per on perdre’s, puntxar-se, i, això sí, banyar-se en ses platges, aquest cop molt poc profundes i amb un sistema dunar en recuperació, així que, com s’ha de fer sempre, igualment, vem haver de cuidar el nostre entorn.
S’últim dia, varem visitar Es Mercadal, d’ón em quedo amb es camí d’en Kane i ses aljub, una instal·lació en honor al primer conqueridor britànic de s’illa que va proveir als seus soldats i a la població d’aigua, recaptada de la de la pluja, i que encara avui ho segueix fent, per cert una aigua molt bona. Després va venir sa Cova d’en Xoroi, un paratge natural convertit en lounge bar -passant-se per es folre des collons les normatives per edificar- amb unes vistes realment aclaparadores i on diu la llegenda que hi va viure un àrab fugint de la reconquesta, havent segrestat a una dona d’es poble, havent tingut descendència i des d’on va preferir llançar-se a samar abans de ser capturatper es menorquins quan anava a aconseguir menjar -rbant com havia fet fins llavors durant anys sense que ningú ho sabès. I ja per últim, Maó, una ciutat de s’estil de Calella, marinera, amb gust d’estancament en es temps i on varem comprar les típiques avarques, que per a qui no ho sàpiga és un calçat dels pagessos, fresc i còmode, i porcions des seu conegut formatge.
Ah, per cert, les ensaimades ja les teniem encarregades a una pastisseria de sa Plaça d’es Born a Ciutadella
Aviat penjaré algunes fotos, fins aviat, petonets! ![]()